La Maçoneria Adogmàtica i Liberal reconeix com a suprems i inseparables els valors de Llibertat, Igualtat i Fraternitat en tots els seus sinònims i això, ho reflecteix en el seu lema i ho explicita en totes les seves reunions. El Ritu Francès Modern, que és per la seva essència adogmàtic, defensa l'absoluta llibertat de consciència, i per tant afegeix a la nostra trilogia la Laïcitat, com a ingredient inseparable per al major respecte i la millor convivència de tota la ciutadania.
.·.
Els principis de
la Laïcitat (*)
Llibertat de
consciència. La consciència és naturalment lliure per adherir-se a
qualsevol opció espiritual, ja sigui creient, agnòstica o atea, o per no
adherir-se a cap o canviar d'opció quan vulgui (l'apostasia és un dret que ha
de ser garantit per l'Estat).
Separació de
l'Estat i les confessions religioses. Això implica la clara distinció
entre l'àmbit públic i el privat, i l'estricta separació entre la política i
les religions o altres particularismes.
Igualtat de
tracte de tots els ciutadans i ciutadanes. La neutralitat de l'Estat laic
exigeix que cap opció particular (religiosa o no) sigui discriminada ni
positiva ni negativament. No caben els privilegis públics d'una opció qualsevol
en un Estat laic. Només així es garanteix la igual consideració de tots els
individus com a ciutadans lliures.
La cerca del bé comú com a única raó de ser de l'Estat.
Els grecs cridaven “koinonía” al principi segons el qual l'exercici de la
ciutadania havia de tenir com a únic referent el bé comú (koinon), posant entre
parèntesi els interessos privats. L'Estat laic, sobre la base d'aquell principi
republicà, té com a referència la universalitat del bé comú. No és legítim el
finançament públic dels cultes particulars, que ha de destinar-se única i
exclusivament al que és d'interès general. La laïcitat es compromet així en la
defensa dels serveis públics, és a dir, la utilització del pressupost públic
per a aquells serveis que són d'interès general (educació, sanitat, etc.).
Aclariments
La laïcitat no és antireligiosa, ja que això aniria en
contra del principi de la llibertat de consciència que anima l'ideal laic.
Tampoc és essencialment anticlerical, si per això s'entén una oposició frontal
a l'exercici de les funcions del clergat.
Laïcitat no és ateisme o agnosticisme. La laïcitat busca
una forma de convivència institucional, una organització política de la
societat, mentre el ateisme o l'agnosticisme són cosmovisions en les quals déu
no s'inclou.
Religió no és el mateix que clericalisme. El “clericalisme”,
és la il·legítima deriva política de la religió, és a dir, la pretensió de
dominació d'una opció espiritual particular sobre l'esfera pública. La laïcitat
no és anticlerical quan el clergat exerceix el seu paper dins dels límits de la
seva comunitat religiosa; però es torna contrària, en virtut dels seus
principis, quan el clergat traspassa els límits de la seva comunitat religiosa
i intenta imposar una certa concepció de la llei (comuna) a partir d'una certa
concepció de la fe (particular).
 |
Seguici de maçons francesos de diverses federacions manifestant-se per la laïcitat de la República |
Defensar la llibertat de consciència i la tolerància que
d'ella es deriva no és ser relativista. La neutralitat de l'Estat laic no
implica la relativitat dels valors morals (relativisme), i molt menys absència
de valors (nihilisme). Precisament, la laïcitat assumeix la salvaguarda i la
garantia de valors morals forts, però no són valors particulars que provenen
d'una matriu particularista, sinó valors universals, l'arrel dels quals està en
els drets humans (llibertat de consciència, autonomia moral, igualtat entre
l'home i la dona, dignitat de les diferents orientacions sexuals, llibertat a
l'hora de decidir sobre la interrupció voluntària de l'embaràs, etc.). Els qui
des de sectors clericals s’atribueixen el paper de guardians de la moral
tendeixen a negar la validesa universal dels valors morals que defensa la laïcitat.
(*) Text: Observatori del Laïcisme
